Fa molts i molts anys que vaig descobrir en la fotografia una manera de veure les coses des d’una perspectiva diferent i poder-la plasmar en paper, amb el temps i molts rodets revelats tinc clar que la fotografia i jo sempre anirem de la mà, molts cops amb l’equip necessari i d’altres amb una eina tan habitual avui dia com l’smartphone. Suposo que ja es defecte professional mirar-se la vida i el que ens envolta amb ull de fotógraf buscant sempre una angle millor i imaginant com evoluciona la llum i per on, ja sigui a peu per una ciutat o conduint per una carretera.
Actualment sóc un dels tècnics que gestiona l’espai natural de la Muntanya d’Alinyà, propietat de la Fundació Catalunya La Pedrera. Un espai natural privat que es va adquirir ja fa molts anys seguint el model anglès del National Trust, i que està molt viu, Gall Fer, Mussol Pirinenc, Tritó Pirinenc, Isards, i per descomptat els quatre grans carronyaires, a part d’una gran diversitat d’ecosistemes degut al seu gran gradient altitudinal ja que va dels 600 msn fins al gairebé 2400 msn, amb boscos de pinassa, rouredes, fons de vall amb cursos fluvials i una pineda de pi negre sobre terreny calcari.
Una feina que m’omple doblement, ja que em permet gaudir de la natura i al mateix temps ajudar a conservar-la, amb algunes actuacions i amb divulgació, i de pas em deixa captar alguns moments que la natura disposa davant dels meus ulls.
Hi ha qui d’aixó en diu fotografia de conservació, per mi no és una única cosa, son totes dues.
En aquest bloc hi teniu una barreja de tot aixó.
Espero que ho gaudiu
David Manzanera Serra
Davidmsfoto 