Devorador d’ossos

Imaginem un cadàver en ple Pirineu, a la natura tot s’aprofita, per tant una font d’aliment que aviat atraurà una sèrie d’actors fonamentals en la desaparició d’aquest. Mosques que depositen ous, coleòpters excavadors com els sírfids, escarabats com els trox, …etc La olor a putrefacció atraurà també guineus, i depèn del lloc als llops.

Corbs i cornelles amb els seus crits atrauran voltors que observaran des de les alçades i en el moment adequat baixaran a fer desaparèixer qualsevol resta de carn, fins a deixar la pell girada i els ossos a la vista. De més amunt el gran especialista ossi observa la festa càrnia dels voltors i còrvids entre crits i batusses pel preuat cadàver.

Al baixar, sap que no ha de competir amb ningú per l’aliment, més que amb les de la seva espècie, però la natura ja s’ha encarregat de dividir el territori i els exemplars de manera justa i equilibrada, així que exceptuant algun jove en dispersió poca competència hi haurà.

Agafarà una pota o un tros d’espinada i l’engolirà com qui fa baixar un glop d’aigua, si se sent incomodat agafarà la peça i marxarà a un lloc tranquil a menjar. No esperem veure’l llençar un os a sobre una tartera, una pràctica marginal però que és la que li dóna nom. De la mateixa manera que es menjarà tot l’os sencer i no només la medul·la com sovint es creu, de fet una part important de la seva alimentació està basada en potes d’ungulats, entre el 90 i el 95 % de la seva alimentació. Aquestes dades obtingudes a partir de l’estudi i la observació ens acosten una mica més al comportament d’aquest gran desconegut del qual encara es desconeixen moltes coses, com la funció de les seves “barbes”, però se’n coneixen d’altres com la capacitat d’agafar velocitats properes als 240 km/h.

Aquesta informació i més de molts anys d’observació i estudi ha fet que la fascinació m’ompli en el moment de veure’l aparèixer de lluny, per això sempre amb la càmera a punt espero el moment oportú per aconseguir una imatge d’aquest animal tant fantàstic i envoltat de tanta història i llegenda.

Fujinon 100-400 Fuji XT-2 f5.6 1/640

David Manzanera Serra ©
Davidmsfoto

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: