Passejar en absolut silenci a l’espera de la fotografia, és un exercici d’interiorització i connexió amb la natura molt necessari. Observar cada petit moviment a prop i lluny i escoltar cada so i cant d’ocell, determinar la distància identificar el so per si correspon a algun animal càmera en mà, d’això en dic caçaç fotogràfica.
Triar un lloc més o menys discret i amagat i esperar com faria un depredador, la víctima, en aquest cas, de captura fotogràfica.
És important però aquest primer exercici d’observació i integració amb l’entorn per conèixer millor el medi i garantir l’èxit.
En aquesta imatge vaig jeure al terra per obtenir una millor i diferent perspectiva buscant un primer pla desenfocat de les feixes per on passejava aquest mascle d’isard. Uns fantàstics animals que poden arribar als 60 kg de pes i malgrat això moure’s amb una agilitat sublim per pendents i tarteres, amunt i avall.
Una manera d’identificar mascles i femelles, és per la V que formen les seves banyes vistes de front, més tancades en mascles, i de secció oval i més obertes en femelles, de secció circular i amb el ganxo més visible.
Em veu però la meva posició al terra el fa dubtar i per uns moments no el fa sortir corrents.
Fujinon 100-400 Fuji XT-2 ISO 250 f/5.6 1/125
Davidmsfoto 