Una de les tècniques fotogràfiques més complicades per mi és la de la fotografia d’aus en vol, congelar el moviment i enquadrar la imatge es una feina complexa que ha de fer-se en qüestió de segons mentre les aus volen sense poder preveure cap dels seus moviments.
En aquests casos una velocitat alta d’obturació, pols i molta intuïció i rapidesa son la clau, però dir-ho és més fàcil que fer-ho, per això l’alegria es major quan aconseguim una imatge d’un exemplar alat ben enquadrada i centrada i amb una bona definició.
La imatge de sota es la x de moltes, de molts intents, aquell dia a més s’hi afegeix el fred i el vent, però al final el resultat, tot i no ser l’esperat, no s’allunya del que buscava, un voltor comú en vol, amb les ales ben obertes i en paisatge hivernal, evidentment el moment d’aterratge es mes previsible i sempre facilita una mica la presa de la imatge.
