Experiència fotogràfica.

No sé vosaltres però jo la vida la mesuro en experiències, moments compartits que queden al disc dur personal de cada un.

I això és perquè m’es més fàcil recordar un conjunt de sensacions que no una imatge en concret, malgrat ser fotògraf. Que no vol dir que no en recordi.

Al desembre normalment arriba la neu als llocs més elevats de les nostres muntanyes, això fa també que alguns animals baixin cap a llocs on la neu no hi fa gaire acte de presència, sobretot herbívors a la recerca d’aliment.

Fa pocs dies vaig acompanyar a un bon amic a fotografiar alguns d’aquests animals, concretament els isards, la sort va voler, no només que en trobéssim, sinó que sense haver-nos mirat les prediccions meteorològiques, ens enxampeès una bona nevada.

I aquí és on comença la veritable experiència fotogràfica, els isards ensordits per l’esmorteïment que provoca la neu no ens escoltàvem baixar per aquell sender pedregós, ells poc a poc tartera amunt, obviant la nevada, nosaltres poc a poc i mirant de no relliscar, camí avall, un camí ancestral utilitzat anys enrere per baixar el bestiar de muntanya a l’hivern, en un moment un isard se’ns planta a pocs metres, la neu humida ens enxopa però tot i així no podem perdre la gran oportunitat que ens ha regalat la natura, encaputxats i càmera en mà immortalitzem la imatge amb la càmera i el moment amb els sentits, fred, silenci, respecte, agraïment i emoció compartida per aquest gran moment, per aquesta gran experiència fotogràfica.

Aquí us en deixo una imatge esperant que reviviu el nostre moment.