Malgrat que els carronyaires es troben en el seu millor moment amb la calor, sobretot per aquests vols prospectius de vàries hores i llargues distàncies, dins del territori o territoris veïns. A l’hivern també han de buscar-se la vida, les condicions per volar no son les millors, l’aire no s’escalfa tant i la neu cobreix una gran part del territori, això redueix el temps que passen a l’aire i dificulta el fet que trobin aliment.
Malgrat tot han de menjar i les aportacions en els punts d’alimentació suplementària son de gran ajut per especies carronyaires com aquesta, tot i la neu, els cadàvers han de ser eliminats.
En aquesta imatge un voltor comú sobre la neu en un punt d’alimentació suplementària al prepirineu.
