L’agost és el preàmbul a un final anunciat, i un inici esperat, tot i estar a un mes de la tardor, a partir de mig agost ja es nota un canvi en la natura, i el clima.
El dia ja s’escurça notablement, aquest augment de les hores de nocturnitat, fa que a muntanya les nits siguin fresques, aquest contrast tèrmic comença a humitejar el terra i desperta l’humus. Poc a poc tot verdeja, a l’ombra del bosc, la molsa desperta i alguns fongs i bolets treuen el cap. Les primeres pluges també hi aporten el granet de sorra, tot i la calor del dia, les obagues comencen la transformació, per iniciar el canvia a la tardor.
El bosc es mou, els arbres igualen les seves debilitats i les seves forces. A través de les arrels té lloc un intercanvi actiu. Qui té molt cedeix i qui té poc rep ajuda.
Molts botànics afirmen que a les puntes de les arrels tenen estructures similars al cervell. De fet sabem que els arbres tenen memòria, són capaços de registrar i distingir les temperatures en ascens de la primavera de les que estan en descens durant la tardor.
Però de la tardor ja en parlarem més endavant, aprofiteu la fresca dels matins d’agost per passejar pel bosc i oxigenar-vos.
