Ja fa més de quatre anys que proporcionem alimentació suplementària als voltors, entre 8 i 10 cops al mes, això ens ha permès poder observar-los amb atenció, i estudiar i aprendre com es comporten en el moment de menjar.
Cal esmentar que en el moment de fer les aportacions hem seguit una pauta d’aportació que ha fet que els voltors l’hagin aprés, de manera que molts cops s’avancen a les diferents fases de la pauta arribant a baixar abans de fins i tot veure el menjar al terra. Amb això constatem que aquests grans carronyaires tenen la capacitat d’aprendre les rutines i les pautes amb repeticions sistemàtiques. Aixó demostra un cop més que encara que no els veiem molts cops, sempre ens estan observant i estudien tot el que passa en el seu territori, aprenent i memoritzant tot el relacionat amb la seva alimentació, encara que això digui interactuar amb més o menys mesura amb l’ésser humà.
De fet també hem observat que aportar un mateix tipus de menjar fa que s’acostumin a la tipologia relacionada amb la ubicació, és a dir saben que en el punt d’alimentació del Portell sempre que hi ha menjar i que aquest menjar es sempre el mateix, en el moment que canviem la tipologia i passem de restes a peces senceres, dubten i poden estar unes hores a baixar. Així, de la mateixa manera que poden aprendre unes rutines d’aportació , canviar les rutines també els provoca un canvi indirecte en les seves dinàmiques apreses i desconfien dels canvis. En canvi tenen molt clar que a la natura poden trobar aleatòriament cadàvers sencers i no dubtaran tant a baixar per encetar la menja
La manera en que baixen varia en funció de la climatologia i l’estació de l’any, així doncs en dies de molta calor ben aviat surten a prospectar sense saber si hi haurà aport d’aliment en el punt habitual, i que ells memoritzen, com la gran majoria d’animals quan troben punts amb aliment de manera recurrent. Quan veuen que el nostre vehicle va carregat amb el remolc i els bidons comencen a agrupar-se damunt del punt d’alimentació, de vegades damunt del vehicle, sense que haguem arribat encara, fent el que nosaltres anomenem corona i que serveix per avisar a la resta de membres, i fins i tot altres colònies properes. Aquesta corona quan el grup es nombrós i les condicions son idònies adquireix una forma de con invertit, aquest con a més la majoria de cops ja marca un ordre de preferència d’alimentació de manera que els de més amunt només menjaran si tenen prou aliment, es possible que també hi hagi un ordre d’arribada o un ordre de preferència per territoris i els de. més amunt siguin de territoris més llunyans, penseu que aquesta corona d’alimentació és visible per ells a uns 5 km de distància.
En el llibre “Els Voltors a Catalunya”, Antoni Margalida apunta que en diferents aportacions a l’hora de fer l’aproximació al cadàver o les restes sembla que hi ha una jerarquia basada en les edats dels individus, generalment s’apropen els adults seguits de subadults, immadurs i finalment juvenils. Les observacions fetes durant aquests anys en el nostre punt d’alimentació, complementaría les observacions anteriors amb diferents variants, i és que quan més estudiem aquests ocells més veiem la complexitat de la jerarquia de la colònia i com aquesta complexitat es fa palesa en el moment d’alimentar-se.
En moltes de les observacions hem vist com tot i baixar de manera desordenada no enceten el cadàver amb el mateix desordre, i tampoc ho fan sempre els adults en un primer moment sinó que ho poden fer juntament amb subadults. Tot i així observem sempre un grup que queda relegat esperant el seu torn, no sabem del cert si son voltors que en una anterior alimentació ja han menjat i per tant la seva necessitat alimentària no és igual que els qui mengen en un primer moment, o si bé son individus o una colònia sencera i es troben fora del seu territori.
Altres cops esperen tots al voltant del cadàver fins que arriba un exemplar clau, que entenem que és el més vell, o el més experimentat; tenim clar però que no hi ha un individu dominant més fort; i que en moments de dubte és el qui enceta el cadàver, quan al resta del grup veu que no passa res el segueixen sense pensar. Aquest seguiment també té un ordre que desconeixem i que manté el mateix patró que les anteriors alimentacions, amb un grup a l’espera.
Tenim doncs en principi tres variants que varien en funció de la carronya i la colònia, però que mantenen un patró un cop iniciada l’alimentació amb aquest grup relegat a la rereguarda, en moltes observacions però si que coincideixen individus, però no sabem del cert si son de colònies llunyanes o locals.
Aquests comportaments però queden totalment diluïts quan la carronya està composta de freixures i restes de carn, aleshores la baixada es més frenètica i es converteix en un campi qui pugui, però no obstant això observem alguns exemplars que resten a l’espera.
En aquest descontrol no hi ha diferència entre edats i és aquí on creiem que hi ha un ordre on predomina l’alimentació del individu i el sentiment de colònia, això fa que la colònia sempre es mantingui equilibrada i amb un nombre idoni d’individus amb diferents edats que assegurin la continuïtat i el futur d’aquesta. Cal que existeixi aquest equilibri com en una societat variada i cooperativa com ho és la dels voltors i que seria difícil si no hi hagués aquest treball conjunt per mantenir la colònia.
Davidmsfoto 