Moltes coses podem i hem explicat ja d’aquest espectacular carronyaire, el seu creixement complex en si fins arribar a adult ja és tot un símbol de supervivència i fortalesa, els trencalossos subadults han recorregut un llarg camí ple de dificultats.
Fa uns dies vam realitzar el cens anual de trencalòs, aquest cens és un treball en equip molt preparat i que comença amb la preparació del menjar especific que es reparteix en tres punts diferents. Dies abans cal preveure suficient menjar per atreure als voltors sense que estiguin molta estona al terra però la suficient com per cridar l’atenció del trenca. Aquest dies d’algun punt llunyà veurà l’espectacle i voldrà saber que hi passa. Desprès dels voltors ha de quedar prou ossos com per que el trenca decideixi baixar i veure que hi ha que li pugui interessar. Des dels punts d’observació estem en constant comunicació per intentar seguir les trajectòries dels diferents individus i fer un seguiment més ampli per així determinar quants exemplars s’alimenten i de quines edats son, tenint una idea aproximada de l’estat actual de la població tant resident com flotant i el seu creixement.
En aquest cas i com explicava abans la clau és l’alimentació, i per al cens vam preparar dos bidons de retalls d’ossos d’uns 30 kg cada un per als diferents punts, en total uns 180 kg abocats simultàniament. Aquestes restes provenen bàsicament d’un escorxador privat i son restes de vedella i xai ecològics.
El trencalòs basa la seva alimentació majoritàriament en ossos, pot ingerir per tant restes de carn adherides al mateix os, per això l’aliment que li subministrem no son ossos blancs i pelats sinó que aquests contenen en part alguna resta de carn, és important garantir un bon aport sobretot en aquest període ja que comença l’època d’aparellament i cria, sent especialment crítics els dies d’incubació i criança del poll, i això augmenta el seu consum energètic , que ha de reposar amb la ingesta d’ossos, no oblidem que les necessitats diàries son d’aproximadament uns 490 g. tot i que com la majoria de grans aus poden restar en dejuni alguns dies i menjar més quan apareix la ocasió. S’estima per això que el consum anual d’un exemplar jove podria estar al voltant dels 350 kg en la seva zona de prospecció.
Finalment i malgrat el mal temps el cens va donar bons resultats i tenim clar que estem en una zona propicia per la cria del trencalòs i la seva alimentació durant tot l’any, queda clar que reforçar l’alimentació en l’època de reproducció, d’octubre a juny, garanteix l’èxit tot i que desprès de l’eclosió de l’ou queda encara el llarg camí del creixement, on malalties i depredadors posaran a prova als pares.
En la imatge un jove de trencalòs alimentant-se en un dels punts que tenim a la muntanya.
Davidmsfoto 