L’isard és un dels emblemes de l’alta muntanya, tot i que a l’hivern baixa al bosc a refugiar-se i menjar.
Abans d’explicar una mica més sobre aquest fantàstic herbívor, sapigueu que és un ungulat, dintre dels ungulats hi ha dues famílies, els suids i els cèrvids, la primera la formen els senglars i altres mamífers com el facoquer africà, la segona cabirols, isards, cérvols, daines, muflons, cabra salvatge, etc….
L’Isard té una silueta amb les banyes en forma de ganxo el fan inconfusible, i de fet a part del tamany individual , aquestes son un dels elements diferenciadors entre mascles i femelles., l’altre seria aquesta mena de màscara facial o antifaç, molt més fosca en el mascle. Sobre les banyes el mascle la té una mica més grossa i ample, de fet la seva secció seria ovalada si hi féssim un tall, i en una visió frontal del cap, les puntes van enrere, mentre que en la femella, les puntes queden obertes capa al costat exterior i son un xic més primes presentant una secció més arrodonida. Tot i que com en tot ésser viu el tamany i la morfologia varien en funció de l’alimentació i l’individu en si.
Alguns autors descriuen dues subespècies, el R. pyrenaica pyirenaica, i el R. pyrenaica parva, sobretot en funció de la seva distribució, bàsicament també per la nul·la interacció entre elles, coneguda, per la distància i l’adaptació a dos hàbitats de clima molt diferent.
L’alimentació no només es basa en herba, sinó que també consumeixen líquens, brots verds i escorça, per ingerir sals minerals de vegades mengen fang o llepen les pedres calcàries. És de costums diürns i molt matiner exceptuant en l’època de cel, els ramats estan formats per joves i femelles adultes una d’elles el dirigeix, els mascles campen sols fins que arriba el moment de l’aparellament, a finals d’octubre desprès tot just de la brama del cérvol.
Per la particularitat de l’alimentació els rastres deixats son ben pocs, petits excrements agrupats que es perden entre l’herbassar, i també alguna petjada en fang o neu quan hi ha. Tot i així es força fàcil de veure ja que a l’alta muntanya els arbres més aviat son pocs i encara que sigui de lluny, amb silenci i atenció podrem veure un ramat pasturant o corrent.
Davidmsfoto 