I amb l’hivern, malgrat el canvi que vivim, si tot va bé, arriba la neu. La neu no només és important per que les estacions d’esquí puguin fer calaix, amb el que comporta indirectament com la dinamització de l’economia local i evidentment el divertiment per qui la gaudeix.
L’hivern és l’estació més freda de l’any i es tant necessària per la natura i el seu equilibri, com per nosaltres ho és la digestió, multitud d’espècies canvien costums, o aspecte en arribar l’hivern, fins i tot alimentació i territori. Canvis importantíssims i necessaris per tot el que comporta que hi hagi fauna i flora a la natura, regeneració, selecció, i enduriment per exemple entre molts d’altres factors i per descomptat una reserva d’aigua que a mida que la neu fon els aqüífers van afegint al que tenen, si la tardor ha estat com cal.
No deixa doncs de ser un cicle de vital importància per la biodiversitat i el seu equilibri, encara que el paisatge molts cops esdevingui monocromàtic.
