Desprès de molts titulars de mitjans informatius, queixes, denúncies sense fonament ni proves, i difamacions d’algun personatge i altre he cregut convenient fer aquesta entrada, aquest incís, aquest aclariment amb fonament, i basat en dades empíriques i la meva experiència en la gestió d’un punt d’alimentació suplementària per aus carronyaires.
I començaré pel principi, els voltors NO ataquen, ni ho faran, abans moriran de gana, però abans de morir de gana visitaran granges i abocadors en busca de restes, com alguns ja fan ara. El voltor va estar a punt d’extinguir-se fa 40 anys, des d’aleshores s’ha treballat en la reintroducció d’aquesta espècie (voltor comú) per equilibrar l’equip de carronyaires de la natura, desequilibrat com no podia ser d’un altre manera per l’acció directa de l’home.
En un anterior post ja vaig explicar quins son els beneficis que aporten a la societat i a la natura, així que no em repetiré. El que si puc i vull explicar es el per què tinc tant clar que no ataquen, primer per instint, és una au carronyaire, només s’alimenta de bestiar mort, o moribund, i després per morfologia, no està dissenyat ni preparat per atacar, no és àgil en vol com per perseguir una possible pressa, no és àgil en el terra com per enfrontar-s’hi i no disposa de grans urpes ni d’un bec esmolat per infringir un primer atac per danyar i ferir una pressa, això a més salta a la vista, no saben caminar i la seva gran envergadura el fa maldestre al terra, en quant al vol, si qés un gran planador, i això li serveix per poder volar hores i hores sense cap esforç a la recerca d’un cadàver. A Catalunya tenim grans rapinyaires amb un vol àgil i ràpid que permet seguir i llençar-se sobre les seves presses, i amb poderoses urpes per agafar-lo amb força i subjectar-lo fins causar-li la mort mentre el va devorant, la natura és així. Comparar un voltor amb una àliga daurada és com comparar un cabirol amb un llop…o un pingüí amb un tauró.. a que sona estrany….
Ja fa més de dos anys que gestiono dos punts d’alimentació a la Muntanya d’Alinyà, i dos cops per setmana faig aportacions en aquests punts d’alimentació i amb el temps i unes rutines molt marcades els voltors han acabat agafant confiança i baixant mentre estic finalitzant l’aportació, els veig i els he vist de ben a prop, més que la majoria per no dir tots d’aquells qui diuen saber que els voltors son capaços d’atacar, per això tinc tanc clar que son incapaços de fer-ho, i no per què em coneguin, el dia que em mori amb ells a prop, se’m cruspeixen si o si…no ho fan per que no saben, no només no saben fer-ho sinó que no saben ni enfrontar-se, no saben treballar en equip si no es per fer desaparèixer un cadàver. Son porucs i maldestres al terra, els costa fins i tot fugir i molts cops es molesten entre ells de tant grans que son. Durant aquests anys han après quines son les meves rutines d’aportació però curiosament no han après quins son els meus punts dèbils, ni tant sols han après a organitzar-se com a equip letal, arriben a baixar entre 160 i 220, imagineu-vos el que duraria si ataquessin, per un moment canvieu voltors per àligues, llops, gossos salvatges, etc…
Però que passa amb els presumptes atacs, dels que curiosament MAI hi ha un vídeo, sempre el vídeo ens mostra l’animal moribund i els voltors allà fent feina, el vídeo mai hi és perquè en el moment que hi ha entre que el bestiar està en perfecte estat, aquest passa a estar devorat pels voltors, hi ha unes hores en que està sol i ningú, per tant, pot dir quina ha estat la causa que ha portat a aquell pobre animal a emmalaltir fins al punt que els voltors l’han identificat com un cadàver, o un animal amb els minuts comptats;i per això tampoc hi ha gravació, i com ho saben els voltors, doncs ho saben, d’això s’encarreguen, igual que hi ha ocells que saben quan han de migrar, i erugues que s’han d’enterrar i senglars on buscar aigua…..es la natura i sap més del que nosaltres sabem d’ella.
Que es el que passa però, davant d’aquest defalliment, per exemple per un part amb complicacions, de malalties com l’enterotoxèmia, com septicèmies o pneumònies que liquiden un vaca en menys d’un dia, no hi ha ningú prou al cas per detectar-ho a temps, i al final els voltors que ho veuen, aprofiten i comencen, molts cops amb l’animal mort i d’altres a punt de morir, a devorar l’animal. En unes jornades de ramaderia i voltors els ramaders que es queixaven dels atacs coincidien en un aspecte, en que en algun moment havien abandonat l’animal, “- ahir la nit estava bé i a mig matí se’l menjaven els voltors….”
Cap, i dic cap, va dir com els voltors ordenant-se en formació havien seleccionat un dels animals i mentre uns feien feines de distracció els altres l’atacaven per la rereguarda fins causar-li la mort, que això és el que jo entenc com un atac.
Ara bé caldria preguntar-se moltes coses, com per exemple que fan les vaques a punt de parir amb el ramat a muntanya i no hi son a la granja, per què hi ha tant interès en culpar als voltors de la mort del bestiar, a simple vista es fàcil, si hi ha mort hi ha voltors i ells no fallaran mai. S’ha donat casos de mossegades de gossos salvatges, de guineus en vedells, i fins i tot de corbs, però els voltors arriben quan la festa ja està començada. Hi ha estudis que demostren que hi ha una relació entre els parts i els voltors, però segueixen parint vaques soles a muntanya.
També és curiós que Catalunya sigui la única comunitat autònoma on encara es compensin els “atacs” de voltors, serà que els voltors catalans ataquen..
Siguem seriosos, prou de difamar, prou de jugar amb la natura en benefici d’altres i prou de parlar sense fonament!
Davidmsfoto 