De la majoria de grans aus hi neix una llegenda, pel tamany i l’aspecte, en el cas del trencalòs deien que menjava nens, que era capaç d’empènyer besties barranc avall per després cruspir-les, i la més maca la del au Fènix, pels seus vols en picat per deixar els ossos al trencador i pujar de nou enlairant-se, un efecte visual que juntament amb el desconeixement semblava que ressorgia després d’estavellar-se contra les pedres i mostrant el seu pit ataronjat en la vertiginosa pujada.
En molts casos llegendes i històries que van fer que estigués molt a punt d’extingir-se. El treball de molts naturalistes i entitats conservacionistes va aconseguir aturar aquest declivi.
Per tothom es sabut ja que el trencalòs s’alimenta en un 95 % d’ossos i que es capaç d’ingerir-los d’una mida de fins a uns 30 cm, el seu esòfag elàstic comunica directament amb el seu estòmag, a diferencia dels seus cosins voltors, la adaptació del seu tub digestiu i unes glàndules gàstriques molt potents el fan únic i especialitzat en aquesta dieta osteòfaga.
Les seves necessitats alimentàries corresponen a la necessitat calòrica en funció de les estacions, 535 KCal durant primavera-estiu i 615 durant la tardor-hivern aproximadament, es difícil fer un càlcul aproximat ja que cada ingesta varia l’aportació calòrica però rondaria uns 500 gr. per dia. Evidentment igual que els grans rapinyaires poden estar dies sense menjar, no tants en època de cria, on s’ha calculat que una parella que alimenta un poll jove amb normalitat consumeix durant aquest cicle anual uns 350 kg d’aliment, és a dir uns 350 kg d’ossos eliminats del medi per parella de trencalossos. Que juntament amb l’anterior eliminació de cadàvers del voltors eviten la incineració d’aquests cadàvers estalviant emetre més de 193.000 tones de co2 a l’atmosfera. Però això és ja un altre tema, juntament amb la permissió per part de les administracions de la administració de certs antibiòtics al bestiar domèstic que son mortals per als voltors, i amb ells incloem al trencalòs.
Tornant al trencalòs, quan el veiem volar hem de saber que aquests vols son vols prospectius i que dediquen el 80 % del seu temps diürn a volar buscant aliment, traduït en quilòmetres i tenint en compte que el territori normalment forma uns 50 km2, poden realitzar recorreguts d’uns 400 km sense gairebé esforç i només deixant-se portar per les tèrmiques que es formen en l’aire.
Però anem al que menys es coneix, la coloració o tintat de les plomes del pit i el cap, com ja sabeu el trencalòs es negre amb el pit i les plomes del cap de color blanc, fins fa anys es pensava que el tintat del plomatge es donava només en exemplars joves, el seguiment d’alguns individus i posterior filmació mostren com exemplars joves encara amb plomatge negre es banyen en basses de fang amb component fèrric, potser en una mena de pràctica per a futures tincions o banys, també es creia que anava associat a l’eliminació de paràsits com fan altres animals, però un seguiment de 8 parelles durant unes 2000 hores d’observació va fer descartar aquesta opció i també el fet que els paràsits poden establir-se en altres parts del cos on n hi ha tintat. Aquest seguiment conjuntament amb el de 33 trencalossos captius amb possibilitats de banyar-se van determinar que el tintat i el to augmentava a mida que l’individu es feia gran i que sobretot es donava amb més intensitat en femelles que en els mascles, per tant aquest comportament únic i innat es l’expressió d’una jerarquia molt marcada i en el que la femella te un paper molt important, en aquest estudi es van observar 143 còpules en les que en 142 la femella era la que mostrava un color més intens.
En les imatges tenim un cap d’un exemplar jove i un exemplar adult en cos sencer. Fixeu-vos que a simple vista ja denota un port diferent als altres voltors, la seva figura estilitzada i la seva cua allargada recorden morfològicament a una àliga, mentre que la resta de voltors son d’aparença més vertical amb una cua que gairebé toca el terra.
La famosa escleròtica vermella apareix en els individus abans de començar la muda als 13-15 mesos, aquesta escleròtica es dilata en casos d’excitació i serveix també per la comunicació entre individus, però a part també i com la majoria de rapinyaires tenen una vista excepcional, els voltors son capaços de veure una peça d’uns 6cm a 1000 metres d’alçada, els trencalossos no son menys i la seva capacitat visual es deu a que en l’interior dels seus ulls hi ha dues fòvees òptiques, penseu que els éssers humans en tenim una, però això no es tot hi ha estudis i observacions en que es demostra que en els dies de boire els trencalossos prospecten d’igual manera, possiblement aquests ulls tenen part de visió infraroja, més encara tenint en compte que moltes aus es poden orientar amb cel cobert gràcies a la percepció de la llum polaritzada en longituds d’ona properes als ultraviolats.
Però es capaç d’escoltar el trencalòs?..tot i que en comptades ocasions utilitza la veu i a diferència d’altres aus, el trencalòs no necessita utilitzar la seva oïda, per això es de construcció més simple a nivell sonor, tot i que si que l’ajuda a percebre les variacions de pressió atmosfèrica i les diferències d’alçada durant el vol. En el cap del trencalòs podrem identificar l’orifici auricular darrere de l’ull i una mica per sota, marcat amb una petita ratlla negra.
I que me’n dieu dels bigotis, doncs com els cànids i els felins les vibrisses del bec i la barba li atorguen el sentit del tacte, s’ha demostrat que son capaços de trobar aliment mig enterrat a la neu buscant amb el bec, però a part i en coordinació amb l’oïda els ajuda a ajustar la seva posició durant el vol percebent les vibracions en els canvis de pressió malgrat les corrents d’aire. Tot i que hi ha autors que diuen que es una simple característica morfològica, el cert es que no deixa indiferent a ningú ja que alguns escultors en època romànica ja remarcaven aquestes barbes en els seus gravats, i de fet en alguns lloc i èpoques els hi ha donat el nom “Aquila barbatta”, “avvoltoio barbuto”, o “bearded vulture”. Hi ha tot un món per descobrir sobre el trencalòs, els voltors i les aus, aquí només he fet una petit post introductori, si us interessa el tema hi ha moltes publicacions per descobrir i internet és un món ben ampli.
Davidmsfoto 