Fotografia de natura o natura i fotografia,o potser només natura fotografiada..un concepte difícil de raonar i molt discutible segons com es miri, per mi, de sempre la fotografia de natura es la que es realitza a qualsevol dels elements que formen part de la natura, ja siguin vegetals o animals dins del seu hàbitat i sense cap mena de condicionant extern.
Perquè ara això, per que sembla que cada cop més, i sobretot accentuat per les xarxes socials i el creixement en paral·lel dels diferents usos ecoturístics derivats d’instal·lacions que s’han fet servir per l’estudi de fauna, equipaments d’observació que van néixer amb la finalitat d’estudiar la fauna i observar-ne el comportament. Com en tot les dificultats econòmiques criden a la reinvenció i ara aquests equipaments sovint son utilitzats per fotògrafs que busquen captar imatges de diferents espècies de fauna d’una forma relativament fàcil i còmoda. De fet nosaltres en gestionem un i estem en proves d’oferir-ne dos mes, però la meva reflexió va més enllà de la necessitat de certes associacions o empreses de buscar nous models econòmics que els permeti subsistir.
La meva reflexió va sobre el sobtat creixement de fotógrafs de natura, i es que per mi no val en fotografiar certes espècies amb una llum i escenari muntats per al moment, un cerimònia de boda que casa al animal i al fotógraf, per mi un bon fotógraf de natura estudia el terreny, observa, s’informa i recopila informació de la fauna que pot trobar o que vol trobar, i per mi un bon fotógraf de natura és un rastrejador, una persona que coneix la fauna i que abans ha recorregut aquell indret una i altra vegada a la recerca de rastres i senyals que l’ajudin a interpretar i conèixer les espècies que hi viuen, siguin quines siguin, no cal grans i emblemàtiques espècies, només el plaer de saber trobar-les i esperar el moment oportú per fer la foto, mirant de recol·locar-se per buscar l’escenari idoni segons les circumstàncies, des d’un isard, a un teixó o una guineu. Tot això fusionant-se en l’habitat i integrant-se en la natura passant desapercebut a cada moment i rere cada moviment.
I es que ahir després d’una més que profitosa sortida a la recerca de fauna autòctona amb l’amic Andoni Canela, i més d’una bona estona de conversa i reflexió sobre aquest i altres temes volia transcriure i fer extensiva la meva reflexió, que com dic es meva, no una definició de cap diccionari i segur que hom en te alguna de molt diferent, o no…de moment us deixo una de les tantes imatges de cada un dels moments que màgics que vam viure ahir.
Davidmsfoto 