Hi ha imatges que transmeten harmonia, sense saber perquè a primer cop d’ull ens agraden i les recordem com una composició màgica o bucólica.
Tot te un perqué, i son imatges que al meu parer costen molt de trobar, i no parlo d’un paisatge harmònic nomès, parlo de incloure altres elements incontrol·lables com èssers vius.
Qaun t’agrada la fotografia o millor dit quan t’apassiona, com és el meu cas, passes més estona mirant fotos que fent-les, també per una qüestió de l’ogica i es que és més fàcil lo primer que lo segon. Així s’aprèn, i comences a crear-te les teves composicions, a mi fa molts dies que en ballen moltes composicions ideals però de vegades també cal ser al lloc correcte, digue-li muntanya, comarca, o continent…! Una de les que tenia ganes de recrear o composar era la d’una cadernera ( Carduelis carduelis )en ple hivern, en plena nevada, volia que la imatge fes resaltar els seus colors de plomatge acolorit amb la neu blanca i la llum difuminada que aquesta crea, un ocell força comú però alhora molt difícil de trobar-lo en el moment idoni. De fet fent un repàs mental moltes de les composicions que m’agradaria aconseguir son amb neu, mussol pirinenc ( Aegolius funereus ) amb plomatge hivernal, perdiu blanca ( Lagopus mutus ) i fora d’aquí guineu àrtica ( Alopex lagopus )…..que seria l’excusa per viatjar a qualsevol punt de l’hemisferi nord…
Tornant a la realitat, aquesta setmana i amb la nevada caiguda,sense buscar-ho; que és com surten casi sempre les coses; vaig sortir a fer un tomb fotos pel Parc del Valira de la Seu, si esperava veure algún ocell, però no tenia clar poder treure imatges decents, la veritat és que sempre es pot millorar però van ser tant sols uns segons per enquadrar i disparar, així que no estic descontent amb el resultat.
