“Una imatge val més que mil paraules”, quants cops ho hem sentit a dir, jo sempre ho he tingut clar, per això escric poc..;-)
Però exactament que vol dir, per mi no només el fet que molts cops hi ha situacions, experiències o emocions que costa descriure, i que amb una imatge solventem en aquell instant. També el fet que una imatge ens pot trasportar a un moment que per cadscú pot ser diferent, un record, una experiència, però també imaginar i donar vida a aquell instant congelat, perquè de fet la fotografia tracta d’això, de congelar instants efímers que només nosaltres veiem i triem, només aquells, ni un segon més, ni un de menys.
Imagineu si cadascú escriguès el que li aporta una imatge, a on el transporta o en que el fa pensar, serien més de mil paraules oi!, o com jo faig, intenteu imaginar com s’ha creat aquella imatge, l’abans de la foto i el desprès, com si descongeléssim l’instant.
Amb la foto següent jo imagino el trànsit animal del lloc, les anades i vingudes d’isards i cabirols, alguna llebre….guineu i fins i tot algún petit ocell, tots allà a trobar-se, un encreuament de camins a la natura, un lloc de pas. Fin i tot per qué no, un idividu solitari enmig de la neu, tranquil, observant i gaudint de la pau, de la manca de depredadors, de casa seva, trepitjant la neu i passejant amb unn privilegi envejable, i en arribar la nit, el fred i la lluna il·luminant l’estampa.
I d’aquí en sortiria una història, la meva, i també la vostra, i segurament si les ajuntéssim podríem comptar mil paraules.