Quants cops he esperat camuflat entre vegetació, assegut al terra i sovint amb fred, el moment perfecte, la imatge que em transmet…..hores i hores sense cap resultat.
Arriba el dia però en que sense ni tenir la càmera a la mà apareix el moment mentre esmorzes assegut en un camp, t’incorpores, vas cap al cotxe, te prepares d’esquenes a l’individu i dispares….i així apareixen aquests instants efímers que captas per segons i que mostren l’equilibri, i la convivència, allò tan fràgil que l’èsser humà s’esmerça en trencar com un full de paper mullat.
Davidmsfoto 