Darrerament he llegit en diferents mitjans els beneficis de passejar per boscos sobretot boscos madurs i vells, sembla que alguna espècie d’arbre desprèn algun tipus d’essència a partir d’una determinada edat que fa que passejar pel bosc sigui relaxant no només per la vista i la pau que transmet sinó per aquest aroma que fa treballar certes cèl.lules del nostre cervell que fa que ens relaxem més.
Per sort és un mitjà on sempre m’hi he trobat com a casa, ara amb fonament científic i tot, per això sempre que puc busco un bon bosc per poder perdre’m i fotografiar-hi la seva llum i els seus contrastos, diuen que en la fotografia un ha de trobar el punt dolç de la llum, ha de saber veure les ombres i els contrastos i buscar la imatge.
A l’alt urgell tenim infinitat de boscos de diferents tipus i la tardor i l’hivern son la millor època per fotografiar-los, el sol surt més baix i això fa que la llum entri menys vertical i fins i tot la tonalitat degut a la distància d’aquest amb la terra i la perspectiva, sigui diferent i menys forta. Això ens permet amb paciència poder esperar la llum perfecta, evidentment hi ha unes hores que son millors com la de la sortida i la posta, i si anem al matí i sabem moure’ns bé i coneixem la zona podrem buscar les boires i l’efecte que fa la combinació del sol ens donarà una imatge màgica i especial.
Matineu, busqueu un bon bosc a ser possible elevat millor que en una vall i aneu observant com es mou el sol, busqueu un element per jugar amb un contrallum i podreu obtenir imatges fantàstiques.
Davidmsfoto 