Ni molt menys sóc religiós, més aviat tot el contrari, bé també depén com es miri…però si es cert que els temples erigits en noms de Déus i altres divinitats representatives d’alguna de les doctrines que intenten “reconduïr-nos” tenen el que un fotógraf curiós i obert busca, la tranquilitat, l’essència antiga i sobretot i tant o més important que la pròpia arquitectura, la llum, la benïda llum, i mai millor dit.
Tot i que amb la calor acostumo a rendir menys, vaig poder trobar l’escena que mes o menys havia previsualitzat abans d’entrar a la catedral, la meva composició mental afegia una persona per comptes d’un objecte però heus aquí un banc.
La foto original és en color, i al passar-la a BN he forçat una mica el contrast per donar més rellevància al banc.
Davidmsfoto 