Sembla que és ara que l’interés per l’abandonament dels pobles en la dècada dels 50 ens ha fet adonar-nos d’aquest acte passivisme cultural i etnogràfic i ens posem les mans al cap en veure monumentals edificacions en ruïnes, fortaleses que ara ja no ho son i antics casalots que ara només aguanten pedres amuntegdes, però això no es propi de les actuals generacions del segle XX ni de la cursa al progrés i la modernitat, és una simple qüestió pràctica i de subsistència, de fet al llarg de tota l’Edat mitjana hi hagué l’abandonament de llocs de poblament, a causa d’actes violents, de canvis econòmics, d’unes necessitats defensives diverses, de la pressió senyorial o de transformacions demogràfiques, fins i tot al final de les èpoques visigòtiques i andalusina s’abandonaren nombroses viles.
Antic mas de La Sisca, Ribera d’Urgellet conegut en època medieval i molt proper a una important via de comunicació amb la vall de Tost.
Davidmsfoto 