Pas a pas, molts cops en solitut és com fem el camí, benvinguts sempre els que ens volen acompanyar amb els nostres defectes i les nostres virtuts, tal com som, amb imperfeccions, i comprenent i acceptant que cada pas ens apropa al destí, sigui com sigui però acceptant que les nostres pases tot i que van juntes no son iguals.
Davidmsfoto 