Quan un decideix crear un bloc fotogràfic pot semblar una mica presuntuós, en el meu cas us diré que és ben al contrari, sóc més aviat modest, no em considero un gran fotógraf tot i que les visites, estadístiques i l’encàrrec d’algún treball son signes que tan malament no ho dec fer. Però el fet de penjar les imatges i compartir-les amb vosaltres es per mostrar-vos la mena manera de veure aquell racó, aquell arbre, aquella pedra, fins i tot de que visqueu aquell instant que jo he gaudit fent la foto, aquell segon o dos segons, o minuts de fet fins a 35 minuts en el que seria una imatge de llarga exposició, que visqueu com jo visc la natura i transmetre el moment.
Perqué una foto no es una imatge plana amb un element més o menys centrat i/o paisatge o persona, sinó un moment, el que fa que el riu segueixi avall però que jo he congelat, o el que fa que el voltor et miri fixament mentre tu l’enfoques, i es això el que sempre he volgut transmetre i compartir amb vosaltres, i no hi ha millor recompensa que algú de tant en tant reconegui aquell treball i valori cada imatge i cada moment i ho volgui compartir amb la resta, per això i des d’aquí gràcies a la gent del bloc Caminem Per Aquell Indret que han contribuït a fer difussió de les meves imatges i dels meus pensaments en forma de fotografia. I gràcies perqué amb aquesta entrada faig la número 200 al format wordpress.
Davidmsfoto 