Un any.

Avui fa un any que neixia la nostra filla Elia, concretament a les 11:25, ha estat un any de treball i esforç per que ha estat recompensat amb l’amor que ens ha donat, es dificil fer-se a la idea de com s’arriba a estimar un fill quan no en tens pero ara l’amor i la felicitat son tants que el que es dificil es explicar-ho.

Se, i ho puc dir ben alt que es una nena feliç i d’aixo em sento, ens sentim orgullosos, ho fem com podem i com sabem, pero cada una de les 50 mil rialles que fa al dia ens demostra que no anem pel mal cami, de moment, i que es feliç i que ens estima, i aixo no es paga amb res.

Espero i desitjo que segueixi igual de feliç, que superem plegats les dificultats que se’ns travessin i que continuem units i feliços com fins ara, i ara desprs d’un any encara m’emociono quan em mira i em somriu sabent ja que ho fa conscient, quan m’agafa de les galtes i em fa un peto, i quan reclama la meva atenci amb un crit, un cop de peu o estirant-me la samarreta, i molts cops noms per somriure’m o regalar-me una mirada de complicitat que nomes tenen pares i fills.

Durant aquest any he captat algun dels moments de la seva evolucio amb la camera de l’Iphone i que us he muntat amb una musiqueta de fons, espero que us agradi.