La Bastida – Coll de Creus

Aquest matí i aprofitant el clima primaveral hem sortit a fer una petita excursioneta, avui per variar una mica ha sigut en Pep qui m’ha portat a mi, la ruta va desde la Bastida d’Hortons fins al Coll de Creus, bé realment segueix més enllà, però nosaltres hem arribat fins al Coll de Creus.

Deixant el cotxe a l’encreuament de Sagars per estalviar el primer tram sense gaire interès, seguim la pista amunt intentar evitar els tan amables i sempre tan comprensibles i respectuosos senyors caçadors, que ens saluden amb alegría i efusivitat i ens desitjen una bona ruta, fins i tot a algú de la emoció se li ha escapat un ” viva los excursionistas “. 😉

Poc desprès la pista es va estretan i es converteix en sender, marcat amb els colors del GR ja que ens trobem en el GR 7, que es el que seguirem fins al Coll de Creus, el camí es interessant per la varietat de paisatge per el que discorre i el sol ens fa bona companyia. Passem del bosc caducifoli mediterràni amb alzines, roures i boix per entrar al bosc humit prepirinenc amb pi roig, faigs i algún nabiu, amb molsa tapissant el terra i alguna falguera, es nota el canvi de temperatura i a més canvia la geologia del terreny ja que passem d’un terreny de guixos al terreny argilós que recorre una part de la Serra del Cadí fins a ben bé arribar a Sort.

El paisatge es torna lunar amb la combinació de la argila, els torrentes gelats i la gebrada nocturna que encara es manté.

A la arribada al Coll de Creus seiem contemplant el silenci i escoltant el paisatge sota els nostres peus, un moment que congelem en les nostres ments i que ja forma part del record comú del Pep i meu, un instant que només ha estat nostre.