Aquest matí he aprofitat per escapar-me una estona i renovar oxígen, he triat com no, el cadí, aquest cop he anat cap a la zona mès occidental, cap al Moixeró i voltants, de fet m’he arribat fins al coll de Pendís, un coll que ja vaig recòrrer fa temps en una circular que venía des de el Moixeró.
Fins a coll de Pendís s’hi arriba per una pista que ve del poble de Bor i va enfilant muntanya amunt, es un dels pasos estratègics que tè el Cadí, doncs podem anar cap a Nord, Sud, Est i Oest, jo he triat cap a l’Est en direcció al Comabona i al Pas dels Gosolans, però nomès m’he arribat fins al Cap del Pradell, un petit turó que descobrim desprès de un parell d’hores d’una ràpida ascensió pel mig del bosc, un bosc màgic i silenciós que resta sota el serrat de la Moixa, paral·lel al que segueix el nostre camí.
Arribem fins a un coll i desprès carenejem fis al turó, les vistes ens apropen al Pedraforca i les valls berguedanes, als inicis de la serra cadinenca mès dimensionada ja, i com sempre a les muntanyes pirinenques de França i Andorra.
Una excursioneta fàcil, còmoda i agradable que per afegir un toc d’esportivitat mès extrema he desfet corrents bosc avall fins al cotxe. Tot plegat uns 10 kilómetres que he fet en un total de 2’40h sense contar les parades i com que duia pulsómetre amb una freqüéncia mínima de 71 ppm, i una máxima de 181…segons el gps una mitja d’uns 2,9 km/h, i un desnivell de pujada de 633 m.
Davidmsfoto 