Diumenge i per intentar no perdre el costum vam sortir amb en Pep, aquest cop cap al Cadí, i cap a una petita vall que fins ara no havíem explorat, la vall de Ridolaina, aquesta petita vall la travessa el torrent de Ridolaina a tocar del petit poble de Nas a la Cerdanya. Nosaltres vam agafar una pista que ens va dur pel mig de la vall i del bosc fins a tocar al refugi del Prat d’Aguilò, tot i que la intenció en un principi era una altre, per temps ( havíem d’anar a dinar a ca la Sindi ) i logística es va convertir en un agradable passeig enmig d’un silenci cadinenc, i d’un clima i unes olors que deixen palès que la tardor ja es aquí.
Es curiòs com aquestes petites passejades t’endinsen al cor d’aquesta magnífica i màgica serra fins a fer-te sentir part d’aquest habitat, tal es el punt que trobem racons que fins i tot ens fan sentir com a casa.
Com que l’objectiu principal de la sortida va canviar, us deixo algunes de les imatges que vaig poder fotografiar.


