El que ahir va ser una sortida fotogràfica en busca de bitxos amb en Pep, al final es va convertir en un embadaliment visual de la serra del Cadí, coberta de núvols que de tant en tant la deixàven veure, li donàven un aire de misteri i impassivitat, dignes de les muntanyes més altes i imponents. Així que davant d’aquest espectacle visual tant proper no m’hi vaig poder estar de fer-li una petita sessió de fotos, en concret a la zona de Les tres canalets i les seves canals, en les que tant hem aprofundit en busca de la aventura i la sensació de poder i complicitat, sobre i amb la muntanya enmig del fred de l’hivern i mentre aquesta ens mostrava la seva vessant més dura i determinant.
Ens trobàvem en el santuari del Boscalt,a Ansovell on la vista del Cadí es propera i impressionant i on una oportunitat com aquesta no es pot deixar escapar, les imatges en blanc i negre volen mostrar-vos aquests adjectius amb els que descric la més màgica, per a mi, de les muntanyes, i que sempre seran pocs.
Si deixeu volar una mica la imaginació us podeu traslladar a les moles calcàries dels Dolomites o a alguna vall amagada al Tibet.
Davidmsfoto 