2547 m

Son els metres que separen el cim del Comabona del nivell el mar, i 543 m el que el separa del refugi de Prat d’Aguilò en alçada, en distància tan sols 1’5 km.

Avui i per celebrar que comença el mes d’agost hem decidit sortir a sentir-nos ocells per uns instants, a sentir-nos deus, a saber que se sent en tenir el mòn sota els nostres peus, clar que podíem haver fet un vol en parapent, però hem preferit, de moment, pujar un dels tants cims que tè la serra del Cadí, per proximitat, i sobretot per l’espectacularitat de les vistes hem triat el Comabona, per no variar en les darreres aventures, m’ha companyat en Pep, sempre un plaer.

El millor de pujar un cim acomapanyat es que t’obligues a prendre’t-ho ambmés calma, pujar i baixar tres horetes, ham gaudit del temps, de la excursió i del paisatge, i a més saber pujar amb la calma que dona una serra com el Cadí et permet veure les bèsties amb les que compartim hàbitat, una marmota, dos ramats d’isards, i poc més d’una desena de voltors. I en arribar al cim ham pogut fer una petit àpat asseguts i gaudint de la vista, i del nostre pais.

Esperant transmetre aquest amor i passió per la muntanya als nostres fills hem deixat que el vent ens despentinès i ens fes oblidar per un moment que era estiu i que demà toca tornar a la vida i a la rutina diària, dessitjant que els nostres fills segueixin les nostres pases ho hem fet nosaltres per iniciar la baixada, amb la mateixa il·lusió que un dia van tenir els nostres pares en acompanyar-nos a descobrir la natura, desde Collserola a Sant Joan de l’Erm.

A baix ens espera el Fronti, al sol, per tornar de nou a la Seu, a casa com en lloc.