Quan passejem per la muntanya tenim la tendència a mirar cap a munt, als cims, als arbres, als núvols, en definitiva al conjunt que forma el paisatge, una tendència normal donada la nostra codició homínida, i que molts cops es aplicada a la nostra vida diària quan mirem per sobre d’algú.
Doncs tant en la vida com en la natura hem d’aprendre que molts cops hem de mirar més a prop del nostre centre de gravetat, i fins i tot si ens esforçem i mirem per sota els genolls descobrirem un tipus de vida tan o més important que el que habitualment veiem, i que mereix la nostra atenció, com a mínim la meva. Algun cop ja us he explicat com d’important es aquesta fauna per la seva funció a l’hora del desenvolupament de la natura i del seu equilibri.
Doncs bé diluns al matí em vaig poder escapar una estona a buscar algun artròpode, al començament sembla que no hi puguem veure res, que els insectes s’amaguin, però si ens fixem, estan allà, sota les fulles, en una branca, sota les flors, en els talls de les plantes, de flor en flor, tot un món s’obre si som pacients i sabem mirar bé al nostre voltant.
Aqui us deixo algunes imatges de la escapadeta.
Aranya de la família de las Lycosidae ( taràntules ) amb el sac d’ous sota l’abdomen.
Parella de xinxes de camp en plena còpula (cimex sp.).
Davidmsfoto 