Desprès de trobar-me amb el Llop cara a cara, vaig sentir aquella sensació en la que em sento part de la natura, moments com aquests ho fan, i vaig recordar les tardes amagat darrera el pi, el meu pi amagatall des de el que observo i espío unes aus que tot i estar molt mal vistes tenen tots els meus respectes i la meva admiració, son els voltors ( Gyps fulvus ) aus enormes que coneixen les corrents i les hores del dia en que es millor volar, mentre que un pilot d’avioneta necessita una teoria d’un any i moltes hores de vol, aquestes aus en poques setmanes aprenen a volar i planejar aprofitant les tèrmiques ascendents per guanyar alçada, i les descendents per baixar deixant-se portar. Tot i el seu gran tamany son capaces de posar-se en les branques més altes de qualsevol arbre.
Més informació sobre el Voltor a la Viquipèdia.
Davidmsfoto 