De nou el poble Palestí

Un poble eternament castigat, i a qui cap govern s’atreveix a recolzar per l’aliança dels seus enemics amb països més forts i potents, però ja està bé de tanta hipocresía i injustícia, em vull la sang veure com cada dia els més desfavorits pateixen les conseqüències d’una situació que fa que la seva sort enpitjori minut a minut. Que passa amb Haití quan encara no han aixecat el cap d’un dels seísmes més grans i destructius que ha patit ara li vene a sobre tempestes i huracans, però clar, a un poble mig destrossat i on el 70 per cent de la població es troba sot el llindar de la pobressa, a qui li interessa invertir en ajuda i equipaments.

Ara de nou el poble Palestí es veu atacat pel seu veí i invasor Israel, que per assegurar que la població no continui eternament amb la lluita destrueix escoles, ataquen el problema d’arrel, més de 39.000 nens no poden asistir a les seves escoles, doncs Israel amb la seva gran estratègia militar ha sabut on fer mal, als nens, i tornem al de sempre, els més dèbils, els que no entenen res i els que ni tan sols saben per qué pasen les coses al seu voltant.

A les poques escoles que queden els nens tripliquen el número d’alumnes per clase, les condicions per aprendre son mínimes per no dir nules, a part de la manca de material escolar que Israel no permet fer arribar, manté un bloqueig d’ajuda humanitària que a mi em fa vergonya que hi hagi països que permetin, només deixen entrar 140 camions amb material humanitari, per al 1’5 mil·lions d’habitants que te Gaza, feu números, quan l’ajuda ha pogut arribar al últim dels refugiats, el primer ja fa més d’un mes que no rep res.

Jo tinc la sort d’haver-hi estat, i d’haver viscut aquest bloqueig i aquesta pressió constant i diària, un bloqueig que afecta a persones grans i malaltes a les que no se’ls permet sortir en busca d’una assistència sanitària millor, per no poseïr el permís corresponent, o millor dit per ser refugiats. Els refugiats els divideixen en catedories, que diferencíen amb una mena de DNI que es de colors, segons els color se’ls deixa sortir o no, independentment de la necessitat que tinguin.

Jo vaig poder veure com una dona volía sortir per portar un dels seus fills a un hospital proper, doncs allà no hi havia cap, i el militar que controlava les entrades i sortides, amb tot el desprèci que us podeu imaginar agafava el carnet, i sense ni acostar-se’l li deia que no amb el cap, la pobre dona li pregava i li demanava siusplau mostrant-li el seu fill, l’home l’apartava a empentes com qui s’espanta una mosca, la dona desprès de uns pocs intents va veure que era inútil i desesperada va marxar.

I tot això quan avui el govern Israelí ha tirat a terra varies vivendes a Jerusalem est, per qué si, per que així pot construir noves vivendes per als jueus, jueus amb alt poder adquisitiu que provenen dels EE.UU i Amèrica del Sud.

I que podem fer? qui ho sap, jo només puc escriure unes poques línies mostrant la meva desaprovació a aquesta política corrupta i falsa que només es mou per els interessos dels qui més tenen, una política que ja fa molts anys que e practica i que porta a la autodestrucció a pobles i comunitats amb pocs recursos i poder.