Cròniques Palestines.Dia 5. El Sant Sepulcre.

La jornada d’avui ha estat tranquila, he aprofitat per anar a visitar l’altre punt calent de la religió a Jerusalem, el Sant Sepulcre, un cop visitat el mur de les lamentacions principal punt de fé per ls jueus, em faltava el de la religió cristiana.
Del Sant Sepulcre sabem que es on un cop Jesús va ser baixat de la creu sense vida, va ser dipositat en aquesta tomba i cobert de plantes aromàtiques, sembla serque dies depsrés el cos va desparèixer, si fem cas la biblia diríem que va resucitar, per tant es el darrer lloc on es va trobar el cos de crist després de tan i tan patiment.
Just a l’entrada de la catedral on es troba, hi ha una llosa de marbre vermell al terra, on se suposa van estirar a jesus quan el van baixar de la creu per netejar-li les ferides. Fins i tot si pujem per unes escales hi ha el lloc on va estar clavada la creu i en ell el protagonista.
Religió a part, el que sobta es com la fé de la gent pot arribar a estats que  moltes vegades confonen la ment, les cues per entrar a la petita capella on estava enterrat, son impressionants, més impressionant es veure sortir la gent amb profunda tristesa, em recorda certes processons del sud d’espanya.
Igualment sorprenent es veure com la gent porta objectes de familiars i amics per passar-los per damunt de la llosa on el van netejar.
Com a monument es força interessant, amb sales subterràneas i portes tancades,  de fet es l’únic punt de vista amb el que aprecio aquesta construcció, doncs no sóc dels que sortirà plorant, ni encongit, ni desencaixat pel significat bíblic del monument.
Després he seguit perden-me pel barri hebreu, he descobert una petita plaça molt acollidora amb algunes botigues i una mena de MacShawarma….de fet es troba a dos carrers de l’alberg, i no ho he descobert fins avui.
De tornada dins d’una església hi havia un grup de gent tocant la gaita! però en sentit literal, no figurat!, i m’he quedat una estona veient l’espectacle.