A la espera que arribi demà per anar a visitar els camps de refugiats amb la gent de la UNRWA, he aprofitat avui per fer una visita més a intensa de la part vella i deixar-me portar per la massa.
La visita ha transcorregut pel barri hebreu, la diferencia entre barris es notable, al barri hebreu no hi ha tantes botigues, i la gent no es tan insistent a l’hora de vendre’t qualsevol artefacte o suvenir de Jerusalem, visualment es més lluminós i està més net, i es pot passejar amb plena tranquilitat.
He seguit durant uns minuts un grup de turistes que anàven amb guia, i sense imaginar-m’ho m’han portat de nou al mur, aquest cop per una altre de les seves entrades.
Heu de saber que per accedir a la plaça on estroba el mur de les lamentacions ha de ser obligatoriament per qualsevol dels controls que té la policia a cadascuna de les seves entrades, allà es passa per sota un arc detector i les bosses passen per un escàner, així impossibiliten l’entrada de qualsevol objecte perillós.
Un cop dins la plaça he estat una estona observant la gent, hi ha jueus que venen de diferents països i diferents llocs del territori israelià, i es fan fotos amb el mur de fons, volía quedar-me fora del lloc de les plegàries, però finalment hi ha hagut d’entrar, he agafat de nou la kippah, i no sé per què no serà el darrer cop, i he entrat de nou avui no hi havia tanta gent com ahir la tarda, però hi havía dos grups d’escolars que estàven aprenent a reçar, i ho feien com si d’una cançó es tractés.
Després d’una bona estona he sortit fora de la ciutat vella, i m’he apropat fins on es troba el cementiri jueu, i el conegut “monte de los olivos” he vist un parell de edificacions religioses força interessants, èren la Zechariah Tomb, i la Tomb of Absalom; i molta policia i militars, de fet hi hagut un moment en el que un helicòpter sobrevolava la zona de molt a prop.
Desprès de fer algunes fotos al cementiri jueu, he tornat cap al barri vell, es curiós com desprès d’un parell de dies ja sento com la meva àrea de moviment es va extenent més enllà dels carrers més propers a l’alberg.
Avui he pogut dinar en un autèntic bar jerusalemita, amb els seus falafels, febab’s, humus, pites, etc….picants, això si, amb una coca cola per esmorteïr i destruïr el picant…per acabar un típic té amb menta, tot plegat 34 shékels, que al canvi son prop de 7 €.
Demà al matí he quedat a les 8 a les dependències de la UNRWA, així que matinaré, cosa no gaire difícil ja que a les 6 del matí es de dia ja, i aniré xino xano, a punt per la visita.
Davidmsfoto 