Inevitablement el temps passa, res de nou i que no sapiguem ja però quan amb el pas del temps veiem com tot es deteriora, es inevitable pensar-hi.
Diumenge passat vam anar a fer una visita a Tost, el despoblat de Tost, aquí es on més apreciem el pas del temps, i si ets una persona obsertvadora encara més, els murs de les cases van caien més ràpid que lent, vaig recordar el primer cop que vaig veure aquest despoblat, encar s’hi podia entrar en més d’una casa, s’intuia el que era la plaça del poble i la rectoría encara estava dreta, d’això ja farà uns deu anys.
Des de aleshores només una casa aguantava el pas del temps,,i dic aguantava per què finalment ha caigut, possiblement feia pocs dies doncs la runa encara no estava aposentada.
Poc abans de l’estiu encara agunatava dreta, i s’hi podia accedir a l’interior, ara ja es cel obert, no hi ha teulada, tot ha caigut.
Ara ja queda convertit en un poble fantasma, en un poble en ruïnes, ha passat de ser un despoblat a ser un munt de ruïnes que s’han empassat la seva história, sabíeu que a Tost hi havia un castell, el castell de Tost, en ell hi va nèixer l’Arnau Mir de Tost, cap a l’any 1000, dada important ja que ens dona una idea de l’any de construcció del castell, com l’Arnau venia d’una família poderosa possiblement el castell havia sigut heretat d’altres generacions, hi ha documents que diuen que probablement era de l’any 800.
El senyor Arnau Mir de Tost, nascut a la nostra comarca va ser un dels caballers més importants de catalunya en quant a estratègia militar es refereix. Va conquerir moltes ciutats en mans dels sarraïns, gràcies a ell gran part del municipi de Lleida es va alliberar del sarraïns.
Més informació sobre l’Arnau Mir de Tost. Aquí.
Realment és una pena, jo encara recordo que de petit, em feia un fart de jugar amb amics a dins del castell.
M'agradaM'agrada