Desque vaig viure a Puigcerdà que tenia la espineta del Carlit atravessada, ja vaig intentar anar-hi un cop, però una tormenta amb força trons, m’hi va fer dessistir a tan sols un hora del cim.
El dia 8 de Setembre i aprofitant que era festa a Andorra vaig anar a treure’m aquesta espineta, vaig sortir cap a les 8:30 de la Seu, com que el dia allarga no tenia pressa, tot i que entre turistes perduts, obres i camions a 60 km/h, vaig arribar a les 10:00 a l’estany del Passet on vaig deixar el cotxe. La ruta a seguir era la menys transitada, la que hi puja per l’estany de Lanós.
Després de fer una mica de estiraments vaig posar-me la cinta del pulsómetre i vaig començar a pujar, com que hi vaig anar sol, vaig posar la directa i em vaig proposar no parar fins a dalt del cim, bé només per fer fotos.
Duia la guia del Manel Figuera “La Cerdanya Todas Las Cumbres”, esperava seguir els horaris al peu, cosa bastant difícil en algunes rutes, aquest home puja com un cohet. Després de caminar molt i avançar un parell de grups de francesos, vaig arribar al petit i verd estany dels forats, d’allà m’esperava el més dur de la excursió, la pujada per la tartera, tot i que el Manel m’havia recomanat una variant, vaig passar-me de llarg la desviació, es el que té anar ràpid i distret.
La pujada a part de ser interminable tenía una pendent força dura, i jo no duia bastons, tot i així vaig decidir no baixar el ritme i vaig afrontar els 500 m de desnivell final amb bon ritme. A les 13:00 arribava al cim, havia superat en mitja hora el temps que deia la guia, vaig menjar un parell de panets amb nocilla i vaig veure un suc, vaig fer unes quantes fotos, encara quedava alguna congesta de neu, a l’latra banda l’estany de les Bulloses amb la ruta normal d’accés i l’estació d’esquí de Font Romeu al fons.
Per la banda que havia pujat jo podia veure l’estany de Lanós, la serra de les xemeneies, les muuntnayes de la Cerdanya frontereres amb Andorra, i d’altres més llunyanes que no reconeixía, després de descansar lo just, vaig començar la baixada, per seguir amb la línie no vaig baixar el ritme i en una hora i mitja tornava a ser al cotxe.
Un cop al cotxe vaig respirar fons i vaig esborrar de la meva llista mental aquest cim, després de 7 anys ja ho podia fer. Quin plaer poder assolir objectius amb aquesta facilitat i rapidesa.
Davidmsfoto 