No hi ha dia que no deixi de sorprendre’m la majestuosita d’una muntanya com es la del Cadí, bé en aquest cas una serra, amb l’esglèsia de Sant Antoni en primer terme . El mateix dia que passejàvem pel parc i vaig fotografiar els reflexes de l’anterior post, vaig poder veure les darreres llums del Cadí, acompanyat d’aquells núvols que ja fan tardor, que presagien un canvi en la climatologia, i que acompanyant a tant espectacular imatge.
Amb el zoom al màxim, 200mm apuntava i disparava aguantant el pols ferm, segon a segon la llum anava canviant i anava enfilant-se per la muntanya més ràpid del que jo he fet mai, tot i així mentre fotografiava recordava que un dia jo vaig ser allà, amb aquelles llums amb aquella transformació màgica de la muntanya, i vaig sentir aquella màgia, vaig sentir el canvi de la llum, el canvi de les olors, el canvi de temperatura, i la pau, la pau per no haver-hi ningú més que jo, i per que poc a poc, com el dia i com la llum els sons dels bosc s’anàven apagant.
Vaig sentir la màgia de les darreres llums del Cadí, i encara la tinc dintre meu.
Davidmsfoto 
Quins colors més càlids i tendres. Felicitats.Sergi
M'agradaM'agrada
Estàs molt poètic no?Salut!!!
M'agradaM'agrada
Preciosa !!!! has captat un molt bon moment, i si, crec que tenia de ser una visiò màgica, per gaudir-la.Petonssssss
M'agradaM'agrada
Doncs si son les llums de la tardor, Sergi, molt càlides.La veritat es que tampoc estava gaire inspirat Pep.Ei gràcies M.Teresa, amb els canvis de format havia perdut el teu bloc, ja et torno a tenir localitzada, i si, una visió i un moment molt màgic.
M'agradaM'agrada
El Cadí acull unes postes de sol meravelloses. Un no es cansaria mai de contemplar-les. Felicitats per la foto
M'agradaM'agrada
Gràcies Enric! La veritat jo tampoc..
M'agradaM'agrada