Aranya Tigre (argioppe brunnichi)

Avui em comentaba l’amic Pep, que feia dies que no actualitzava el bloc, la veritat es que amb la nena saharauí, i els intents del canvi de plantilla l’he deixat una mica abandonat, així que aprofitant la sortideta d’aquest matí penjaré un nou post i trencarem aquesta aturada temporal.
I en quant tingui el “fronti” reparat continuarem, o millor dit acabarem amb el recull de despoblats de l’alt urgell.

L’aranya és un artròpode que, a diferència dels insectes, té vuit potes en comptes de sis i no té ni antenes ni ales. Mentre que els insectes tenen ulls simples, les aranyes els tenen compostos. Té el cos dividit en dues parts: cap i tòrax, els quals estan units pel que s’anomena caparró. Com totes les aranyes, tenen la facultat de produir seda, la qual utilitzen per a penjar-se en l’aire i per a construir trampes amb les que atrapen a les seves preses.

Representa les aranyes que construeixen les teranyines orbiculars típicament de captura, tan freqüents al final de l’estiu. Les teranyines d’aquesta espècie és una de les més grans i espectaculars, ja que poden arribar a fer uns 30 cm de diàmetre. Són molt fàcils de distingir pel traçat en ziga-zaga d’una de les bandes de subjecció, la qual és més blanca que la resta de la teranyina i la creua pel centre en sentit vertical (veure foto). L’aranya es situa normalment al mig de la teranyina. Si ensopeguem amb una d’aquestes construccions en el bosc, és recomanable, aleshores, aturar-se un moment i apreciar detingudament aquesta obra d’art.

Les aranyes realitzen una digestió externa. Quan atrapen a la seva víctima en un capoll de seda, buiden a sobre d’ella tots els sucs gàstrics, els quals desfan la víctima, i a continuació xuclen la papilla en què es converteix.

Les femelles d’aranya tigre tenen un abdomen gros i globulós a ratlles negres i grogues (veure foto). El mascle, tres vegades més petit i molt més discret de color, té un abdomen prim i tubular, vellut i amb dues franges laterals més fosques. La femella pot arribar a posar fins a 400 ous en un capoll de seda, el qual utilitza com a incubadora i que normalment amaga entre la vegetació.