Despoblat d’Ares. ( X )

Seguint amb el treball sobre els despoblats de la nostra comarca, afegim a la llista, el despoblat d’Ares.
Situat sota el cim del Cogulló d’Ares, i a mig camí entre la Guàrdia d’Ares i Cabó, amb orientació sud, cap a la vessant de la Vall de Cabó.
En la tasca de recerca informativa només he trobat aquesta informació.

“Llogaret despoblat del municipi de Cabó (Alt Urgell) situat a 1 400 m d’altitud, al vessant meridional de la serra d’Ares (1 847 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d’Aguilar. El lloc és presidit per l’església de Sant Bernabé, d’origen romànic, amb absis quadrat i dues capelles fent transsepte. Antiga sufragània de la de Cabó, ara depèn de la parròquia de Coll de Nargó. Prop hi ha les bordes d’Ares. Ares pertanyia al quarter d’Organyà, del vescomtat de Castellbò.”

Es un poblet amb cases molt disperses, i sense una estructura de les edificacions formant carrers o carrerons.
En el punt alt del poble trobem l’anomenada església de Sant Bernabé, en bon estat de conservació, gràcies a que resta tancada amb candau i cadena.
El poble està orientat al sud, aprofitant així al màxim les hores de llum solar i les magnífiques vistes, les cases que resten dretes son grans masos de mes d’una planta, alguna de les edificacions té el teulat restaura i s’empra com per a resguardar bestiar, en aquest cas ovelles, al poble hi trobem aigua, d’una font que encara raja amb un petit dipòsit.
Com en molts pobles imaginem que la font era punt de reunió, doncs es troba resguardada del sol per un gran om, i hi petits murs on la gent hi devia seure, converses i converses mantingudes al llarg del temps sota aquest om, han quedat en el passat, mentre l’arbre va creixent.