Despoblat de Sallent de Castellbò ( VIII )

Dissabte al matí, vaig sortir en busca d’aquest petit poble, tantes i tantes vegades passant per davant, i sense fixar-m’hi. Està relativament a prop i ben comunicat, i tot i que jo l’afageixo a la llista de despoblats em va semblar veure que hi vivia algú, de fet hi ha una casa a la qual li arriba electricitat, amb flors als balcons i uns quants gossos bordant. Tot i que em vaig acostar prou al poble no hi vaig poder entrar-hi dintre, la cridòria dels gossos em va atabalar enmig de tant silenci i vaig optar per marxar.
Properament hi tornaré a veure si puc parlar amb la persona que hi viu, i puc fer un passeig pel poble. Sallent de Castellbò era antigament un punt fortificat, amb unes quantes cases entorn de l’església i uns pocs masos, Can Damians, Can Tomàs, Mas d’en Roca, etc., entorn seu. És a 1 243 m d’altitud i tot el seu conjunt tenia 2 habitants el 1991 i un màxim de 9 famílies a mitjan segle XIX. La seva esglesiola de Sant Serni, un edifici rectangular, amb façana i campanaret a ponent, cobert de llosa, depenia de Sendes i ara de Castellbò.