Morir en l’oblit, els pobles abandonats de l’Alt Urgell

Ja fa temps que penso que la situació d’abandonament per part de l’administració de molts pobles, ha provoct el seu abandonament i la seva posterior transformació en estat de ruïna total.
La falta de electricitat, les fonts que s’han anat assecant, i l’estat de les vies de comunicació han estat els resultats del poc interés del govern per el que jo penso que son una part de les nostres arrels.
Per això des de fa anys penso que he de contribuir conservant d’alguna manera aquest pobles abans que desapareguin totalment, només ho se fer amb fotos, així que fa temps que penso en fer un petit arxiu fotogràfic de tots els pobles, nuclis disseminats, ermites, etc. I així he començat, poc a poc i amb bona lletra, esperant que algun dia algú pugui veure una foto de com èren abans de desaparèixer aquests pobles, i de la seva importància quan encara hi vivia gent, i del patrimoni que teniem a la comarca.
He fet una petita presentació d’aquest treball personal.

“Pobles, veïnats i masos condemnats per la despoblació. Habitats en un temps per grans famílies que treballaven la terra de sol a sol mentre forjaven la història a cop d’aixada.
Uns pobles on s’han escrit llegendes i d’on han sortit grans cavallers que han format part de la història de Catalunya, una història de la que en formem part,i que dóna a aquest país la seva identitat.
Pobles que han sobreviscut a freds rigorosos, a sequeres i a grans tempestes, pobles que han estat incomunicats molt de temps, i que tot i així han sobreviscut a allò que ara els esta fent desaparèixer.
Igual que desapareixen vells costums i velles tradicions, com també vies de comunicació, com el camí d’Alinyà a La Vansa,o el de Castellbó a Albet i Solanell, el de Anserall a Farrera dels Llops, i d’altres usades des de antic i ara deixades de banda per la desaparició dels seus habitants.
Un abandó que s’ha estès al romànic català, el patrimoni mes representatiu de les nostre valls, a la arquitectura que identifica el nostre poble i l seva gent.
Esglésies,ermites i capelles amb secrets mai escoltats, i esforços mai compensats, aixecades amb el propòsit de fer arribar la fe, i amb la finalitat de protegir les seves gents, una finalitat oblidada envers aquests monuments que poc a poc van caient, i com els pobles que guardaven, van morint en l’oblit.