El comiat

Ahir i després de dos mesos, la Sàhara va marxar cap al camp de refugiats.
Va ser un comiat emotiu i llarg, i ens vàrem aguantar les llàgrimes com vàrem poder.
Han estat dos mesos en els que hem compartit bons moments i les nostres vides, tot i que al començament pensàvem que aprendríem o veuríem una manera de viure i fer les coses pròpies de una nena que viu enmig d’un desert, i que ens ensenyaria a veure les coses d’una altra manera. A valorar més el que tenim, i a ser menys materialistes.
Però no ha esta així, ens ha ensenyat com es realment l’ésser humà, i ens ha ensenyat que donar amor es mes fàcil del que sembla, hem tingut el seu amor sense demanar res a canvi, i hem vist com el transmetia a d’altres nens i no tan nens, un amor incondicional i igual per a tothom fos qui fos.
I això tan important en la vida i en la societat ens ho ha ensenyat una nena de vuit anys a qui la societat precisament ha donat la esquena deixant-los abandonats amb les seves famílies enmig del desert i enmig de les tempestes de sorra.
Hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé, i si tot va bé l’any que bé la tornarem a tenir aquí aprenent una mica més de català, i regalant els seus petons.
Us deixo un recull de fotos en forma d’slide, espero que us agradi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s