Us enganxo més a baix el post d’en Marc, al seu bloc, esperant que us hi adheriu, i poguem enviar una carta amb unes quantes signatures.
Gràcies a tots.
” Carta al director
L’enviaré la setmana que ve. Si voleu afegir-vos-hi com a sotasignats, envieu-me un correu a dusming@msn.com (nom, cognoms i DNI) .
El baldaquí i l’església de Tost
Mentre el Museu Episcopal de Vic (MEV) organitza l’exposició El cel pintat. El baldaquí de Tost, “una obra excepcional del romànic català”, la imponent església de Sant Martí de Tost (Alt Urgell) cau a trossos i és un abocador d’escombraries. La mostra, segons llegeixo al web del Museu, “s’entén com un primer pas dins un projecte més ampli de retrobament de conjunts romànics dispersos per Catalunya”. ¿Retrobament? ¿Aquest projecte inclou la dignificació de l’església que va acollir aquest baldaquí “excepcional”? ¿O potser després d’haver-ne tret la joia ja podem deixar que s’ensorri en aquest cul de món on ningú no dirà res? ¿No és una obra única el lloc on es trobava? ¿Cal que caiguin aquests monuments ara que ja no hi ha res valuós a dins?
Quan s’acabi aquesta exposició, en proposo una altra: Morir en l’oblit. L’església de Sant Martí de Tost. Abans, però, visiteu el temple, sobretot els que heu anat a veure El cel pintat, perquè us caigui el món als peus: l’interior està destrossat, hi ha restes dels altars escampats pertot arreu, el terra està aixecat i gairebé no hi queden lloses. No cal descriure la tragèdia amb pèls i senyals; simplement és vergonyós.
No podem tenir un patrimoni deixat de la mà de Déu ni de la mà dels que en tenen una visió parcial i interessada.”
Davidmsfoto 