Ja feia dies que no pujava cap a la vall de Tost, de fet m’hi he decidit després de veure que en Marc ha publicat un nou bloc i utilitza una foto de l’interior de Sant Martí de Tost, una església romànica imponent.
Se’m cau el món als peus en veure monuments com aquests en un estat d’abandó i degradació tan grans, la porta l’ultim cop tenia una cadena i un candau, ara té la cadena i el candau no hi es, la església serveix de magatzem o de contenidor d’escombreries, no se de que ben bé, l’interior està destrossat, hi ha restes dels altars escampats per tot arreu, el terra està aixecat i quasi no queden lloses, però no descriuré la tragèdia amb pels i senyals, simplement es molt trist.
Ja sabeu que el tema de la despoblació al Pirineu em preocupa, i molt, però encara més la mort de monuments tan importants i significatius com aquest.
Estem parlant d’un monument que ja se’n parla d’ell a l’any 815, poca broma.
Estem parlant, també de la historia de la vall de Tost, i de la història de l’Alt Urgell, una història plena de comtes i cavallers, una historia amb lluites i assassinats, i una història que forma part de la història del nostre país.
I amics meus, la história tal i com jo l’entenc, es l’esperit del poble, la identitat de la gent que en ell hi viu i del respecte que s’han guanyat, un respecte a base de lluites i batalles que han anat forjant la nostra história.
Es per això que se’m cau el món als peus quan veig coses així, i es quan penso que si comencem perdent monuments com aquests ho acabarem perdent tot, i la història ja no serà com ara, i fins i tot d’aquí uns anys en parlar de la història de Catalunya hom podrà o no creure-la per què només seran lletres en un llibre.
I ja sabem que passa amb els llibres, es queden als prestatges, i molts cops ens oblidem d’ells.
Proposo ara, i des de aquí la creació d’una comissió per la recuperació del nostre patrimoni, tot i que ja se’n va començar a parlar fa uns mesos en la versió digital de Viure als Pirineus en un article d’en Toni Alet, hem de fer alguna cosa per no perdre el que els nostres avis i basavis van construir, i que ens identifica com a poble.
Davidmsfoto 